di Franco Loi
Sansir l’era ’n cadìn d’èrba e culur,
ch’i giugadur pareva ch’je tucàvum
tant’eren vìv i maj, bèll el balun…
L’Inter l’era quèla del Franzosi,
cul Marchi, Passalacqua, Campatell,
e nüm del Milan serum quatter bamba
cul Toppan, l’Antunin, Boffi e Russett…
El Boffi l’era el squiss de la pesciada,
e chèl dì lì ghe l’èm d’incurnisàl.
La maja nerazürra tütt’in sciambula
Ch’in mezz al camp i pé eren un roch…
Sul vün a zero sèm giamô a la büsca,
e quan’ che l’entra el Boffi sèm a tocch,
che lü ’l durmiva sü la riga bianca
e inturna recamàven süj brelòcch…
Ma ’riva un bèl balun… Tuca de dester,
e giò ’n sinister che nissün le véd…
Sansir se slarga, dervum i fenester.
Ma chì a Milan, se sa, l’Inter fa efétt:
el Giorgio schisc, el Berto che ’l baüscia,
el mund par che se ferma:l’è ’n balett
de gam e de müdand, ché ’l verd je sciscia
e pö je spüa nel giögh fâ de culur:
e l’è amô l’Inter, che là ’n fund ghe schiscia
e nüm ch’a tegnì ’l fiâ sèm un buttun…
Sèm denter in quj strasc del temp ch’eterna
fann l’umbra che l’è l’ànema del munf
e nüm e i giügadur e quèla scèrna
de cu e de brasc e vus di gradinâd
sèm denter l’aria che ne l’aria ferma
quèll frull de gomma che slisa tra j pesciâd…
Ma ’l Boffi ’l smarca föra ’na legnada
ch’al bun Franzosi in vul ghe sversa i man.
Se fa piscìn el camp, e a scalinada
se slarga el ciel nel vent fâ de bander…
I russuner în svamp che fann lambada
e i nerazürr se sfann ’me föj al vent.
L’è stâ ’n tri a vün de fa tremà i curtìl,
’na samba de dà föra i sentiment,
un tram che mai fenìvum de cantà,
Sansir ch’ai noster spall tegniva el temp,
Milan che pien de strâd l’era un ciamà.